dilluns, 8 de gener de 2018

La primera vegada

analog photography, polaroid, sx70

He mirat aquesta fotografia
com qui mira distret on acaba el mar.
I m’he preguntat moltes vegades si aquesta ombra
és del propietari de la memòria de la primera vegada.

Penso si val la pena dir paraules
que no aconsegueixen descriure res.
Penso si puc arribar a definir el silenci
que fa inútils paraules mai dites.

La història d’aquell joc de nit que en realitat
va ser un accident dels sentits.
Que potser només arriba a ser una ferida
dissecada i viscosa de quan tot era nou.

Ningú em tornarà a dir el que llavors no vaig dir.
Ningú em salvarà ara que tots som culpables.

I sé que he silenciat molts anys
aquella primera vegada.
I que he somniat moltes vegades amb aquells tres dies

plens de boira i pluja.

Photography "rejected", polaroid sx-70 and text © inercies_

diumenge, 10 de desembre de 2017

Memòria

inercies, selencis, experimental
Memòria, coses del passat, del pecat i de la mort.

Busco en blanc cansat empremtes, indicis imperfectes d'una obra feta a retalls. Intento projectar un crepuscle desnaturalitzat, fóra de context en aquesta latitud.

Memòria que no és real perquè és amb mi que és memòria o alguna cosa així i que desapareixerà també amb mi mentre que intento enganxar amb cola de farina el record dispers que encara em queda de tu.

Memòria que valdria més anomenar ferida.

photography "Memòria", kodachrome transparency and text © inercies_

divendres, 8 de desembre de 2017

Altaveus

kodachrome, assay
Veig una illa enmig del mar. Està allà davant i sembla molt a prop però no n'estic segur. La veig, però no puc arribar.

La seva presència sembla potenciar el meu aïllament. És la possibilitat que no serà però que em trasbalsa i m'inquieta. És la representació material de la incertesa que em fa cercar la seguretat d'un impossible arriscat.

Potser si no veiés aquell maleït tros de pedra...

Aquí allà, paranys del destí.

La brisa d'aquesta tarda de desembre aixeca la pols en aquesta riba on la veritat és una qüestió d'altaveus.

photography "cloud", kodachrome transparency and text © inercies_

dijous, 7 de desembre de 2017

Hivern

polaroid, 110a, modified, instax wide
Em pregunto si ja ha arribat l'hivern.

Després d'una febrada de tres dies miro el carrer des de l'habitació i no em veig amb cor ni de mirar el calendari. Estic fet pols i, igual que en un núvol, sóc conscient de cada part del meu cos perquè tot el cos em fa mal.

Em pregunto si ha arribat l'hivern perquè sento el fred que es fica per la finestra, la porta, la pell i els ossos que em fan mal i observo el meu reflex darrere el vidre en tant que espero l'hivern que vindrà per quedar-se.

photography: "abstract", instax wide film on polaroid 110a modified and text by © inercies_ 

dilluns, 27 de novembre de 2017

Dona'm la mà

experimental photography, alternative process

Quins sorolls són aquests?

Els puc sentir dins del meu cap: interiors, molt a prop. Em desorienten però reconec aquest lloc, he estat aquí abans. Puc reconèixer els objectes, els carrers i la gent. Però el soroll em pertorba, sembla la premonició d'una violència més que possible.

Potser sóc esclau d'aquest lloc. 

Sembla que la vibració no té la força que tindria en un espai tancat i, immaterial i sense substància, m'obliga a fer un esforç per no distreure'm encara més dins d'aquesta llum hostil: tant de bo pogués recordar la teva cara, la teva veu, les teves mans. 

I tapant-me la cara, la boca i els ulls amb les mans vull sortir d’aquest bucle que em sacseja,  abandonar-me en el camí del record on encara no sé si vaig o vinc.

Dona'm la mà i fes de guia fins a un lloc segur abans no arribi la nit. Només serà un moment...

Vinc de la foscor,
el camí del no-res,
esforçant-me a cercar un refugi
en aquest paisatge eteri

I ara,
quan descanso derrotat
miro aquesta ombra,
preguntant-me si serà la meva

fotografia: "núvols", fujifilm instax wide 800 in a polaroid 110a modified and text by © inercies_ 

dilluns, 20 de novembre de 2017

Futur




kodachrome transparency, alternative process
El vidre intenta corbar els blocs de pisos que hi ha amuntegats darrere seu, hostils i amenaçadors. Jo observo borrosament com cau la pluja i esbrino on va aquella persona que puja pel carrer, aquell que acaba de sortir del portal...

Penso els subjectes d'una manera aproximada, incerta. 


Amb els dubtes d'un esdeveniment important, busco raons per fer un viatge que a la vegada odio i desitjo. 

Tot és aproximat, incert.

Sembla que de vegades tot depèn d’un petit gest, una mirada o un encontre casual. Potser tot és molt senzill i només es tractaria d'un accident dels sentits que es trobaven a la recerca d'alguna cosa complicadíssima de descriure.

Plou aquesta tarda.
 

Em deixo caure al sofà i busco vincles possibles entre fets que no tenen res a veure. Nexes impossibles un capvespre qualsevol amb pensaments dotats de vida pròpia.

Només sé que plou aquesta tarda.

En el perill d'un accident que podria arribar a passar gairebé puc arribar a tocar amb els dits una realitat que amb prou feina es deixa sentir. Puc sentir el futur aproximant-se. Intueixo la seva presència en un ara ja és aquí! 

Un ara que s'enfosqueix

i després..., la nit.
I al final..., no ho sé.


Tant de bo no plogués aquesta tarda!


fotografia:"here comes the rain", kodachrome transparency and text by © inercies_

dissabte, 4 de novembre de 2017

Absurd


selenics, inercies

Deixar-me anar lleuger només amb l'equipatge dels ossos i la pell. Abandonar-me inert sense res que m'importi.

Miro l'horitzó: l'horitzó que no s'acaba mai, no arriba mai i que no l'assoliré mai perquè tot és absurd, absurd, absurd i absurd.

En aquest moment dubto si deixar-me anar lleuger en l'espai i abandonar-me inert, feliç en el mateix desconeixement o bé ancorar-me a una realitat que em costa entendre i que em fa dubtar de mi, de tu i de tot.

On puc trobar la cartografia de la certesa que m'ajudi a sortir d'aquesta situació?

M'observo a mi mateix cridant paraules que sé que és impossible que surtin de la meva boca perquè això només és un pensament, potser un somni.

On puc trobar el camí per travessar aquest desert de l'abandonament, que ja no és una opció?

M'agradaria dir-te que no et preocupis i que ja no estic sol però cada vegada que miro al meu voltant només veig adorables criatures mirant-se els uns als altres, flotant en la seva absurda obscuritat.

fotografia: "absurd", kodachrome transparency and text by © inercies_


dilluns, 16 d’octubre de 2017

404 Not Found

inercies, selenics, experimental, photography

Va ser un error, per això va succeir així.
Va ser tan profund, per això aquest sentiment.

Entre boires i pèrdues, els somnis 
s'esvaeixen.

I, per damunt de tot 
la sensació intuïda d'una veu, 

la realitat escoltada d'una mirada 

quan el crepuscle comença a vomitar 
el regal de l'oblit sobre 
esquerdes de memòria.


fotografia: "error 404", kodachrome transparency and text by © inercies_

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Desert

inercies, selenics, landscape, experimental, photography, literary

Deixa'm buscar signes de vida. Deixa'm buscar només una flor.

Només pols. Només fred.

Em vaig adonar que m'havia perdut en aquella enorme superfície que em feia sentir petit, insignificant. Em vaig adonar que aquell mar de pols havia fet realitat el malson del punt de no retorn que m'impedia pensar què estava passant perquè aquell buit era la certesa de no voler saber res.

Deixa'm escoltar una paraula. Deixa'm pensar una mica.

Només la pols. Només el fred.

Vaig començar a llençar coses que ja no em servien de res. Vaig llençar objectes inútils, aparells inútils i joies inútils. També van anar caient els meus records i el meu passat.

Una fila d'empremtes a terra es movia sinuosa darrere meu a l'inici de la terra desconeguda on ja només em quedava una memòria remota, aproximada, d'un passat que havia deixat enrere.

Deixa'm llençar-ho tot per anar endavant. Només endavant.

Deixa'm buscar un somriure. Deixa'm buscar una mirada.

Res al davant. Res a darrere,

en el buit d'un viatge incert on anava deixant un rastre de passat que alguns podrien anomenar destí.

fotografia: "límits", kodachrome transparency and text by © inercies_