La festa estava a punt d'acabar i alguns dels convidats ja marxaven. Altres encara estaven nus tirats per terra en postures complicades. Potser no trobaven la sortida o no la volien buscar perquè els hi era igual.
Ja encenien les llums i els cossos començaven a bellugar-se. Rèptils que es movien una mica, a poc a poc, latents: càmera lenta dels culpables que intentaven dissimular?
Tot era una enorme i colossal broma: cansament desorientat que buscava un culpable.
I ell volia tornar al principi. Havia de reduir al més bàsic aquella bogeria i passar flotant per sobre d'aquella merda. Però no trobava la solució i no se'n sortia del tot d'aquella situació que l'ofegava i li feia aixecar-se amb ganes de cridar.
I veia com s'apropava la nit sabent com sabia que no podria dormir.
I que arribaria la nit pesada i densa que mai l'ajudaria a sortir d'aquell desassossec.
Llavors, la festa es va acabar.
Estava ben segur que aquella nit el faria pagar cara la son que el procurava acumular cansaments.
photography: "landscape", kodachrome transparency and text by © inercies_