atzar d'ombres que passen

Quin soroll més estrany que fan avui les vespes: 

com a les persones, la calor les afecta i enganya els sentits. 

Provoca distorsions que fan pensar coses que no s’haurien de pensar, fer coses que no hauríem de fer.

La calor continua maltractant-ho tot. Sense pietat, 
desfà la matèria i la carn i tot sembla que flueix 
sense forma i cau i es deforma 
i vaig pel carrer enmig d'un immens atzar d’ombres en el terra...

Atzar d’ombres que passen pel costat...

Miro la pedra, miro l’arbre, miro el cel, 
miro la gent... Miro els vidres cercant 
una història reflectida: anhel de nit convertida 
en possibilitat, una porta oberta o qualsevol cosa.

Tot esperant la nit, les paraules han perdut 

la seva capacitat de dir. Millor el silenci, 

millor l’oblit.

Miro de reüll els vidres a veure si encara estic i, 
mentrestant, el volcà et mira i xiuxiueja paraules antigues. 

Delicioses vespes a punt de fer mal.

photography: "Limbo", Polaroid 110a modificated to shot with Fujifilm Instax Wide 800asa 

hivern

Em pregunto si ja ha arribat l'hivern.

Després d'una febrada de tres dies miro el carrer des de l'habitació i no em veig amb cor ni de mirar el calendari. Estic fet pols i, igual que en un núvol, sóc conscient de cada part del meu cos perquè tot el cos em fa mal.

Em pregunto si ha arribat l'hivern perquè sento el fred que es fica per la finestra, la porta, la pell i els ossos que em fan mal i observo el meu reflex darrere el vidre en tant que espero l'hivern que vindrà per quedar-se.

photography: "nocturn 4", instax wide film on polaroid 110a modified and text by © inercies_ 

dona'm la mà

Quins sorolls són aquests?

Els puc sentir dins del meu cap: interiors, molt a prop. Em desorienten però reconec aquest lloc, he estat aquí abans. Puc reconèixer els objectes, els carrers i la gent. Però el soroll em pertorba, sembla la premonició d'una violència més que possible.

Potser sóc esclau d'aquest lloc. 

Sembla que la vibració no té la força que tindria en un espai tancat i, immaterial i sense substància, m'obliga a fer un esforç per no distreure'm encara més dins d'aquesta llum hostil: tant de bo pogués recordar la teva cara, la teva veu, les teves mans. 

I tapant-me la cara, la boca i els ulls amb les mans vull sortir d’aquest bucle que em sacseja,  abandonar-me en el camí del record on encara no sé si vaig o vinc.

Dona'm la mà i fes de guia fins a un lloc segur abans no arribi la nit. Només serà un moment...

Vinc de la foscor,

el camí del no-res,

esforçant-me a cercar un refugi

en aquest paisatge eteri

I ara,

quan descanso derrotat

miro aquesta ombra,

preguntant-me si serà la meva

fotografia: "núvols", fujifilm instax wide 800 in a polaroid 110a modified and text by © inercies_