time

_______________________0000000000000000fragility00000000000000000000000rain000000000000000000000000000000000000000sweet000words000000000000000faces00000000000000000000000000000000000uncertainty00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000safety0000000before00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000brain0000000000000000000needs00000000000000000000000000000000000000000000000000000000awareness00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000present0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000chance000000000000000000000000000000every0000day00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000shadow0000000000000000000000000000000000000always0000000000000000forget00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000think000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000transformation00000000000000000000000000000000000000000000000lost000000000000000000000000000knowledge0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000earn00money000000000000000000000000000000000000000000crow00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000kiss0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000everything000000000000000000000000light00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000news000000000000000000000000000000000000000sound0000000000000000000000000000000000000000000000000000000faith0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000mask000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000rain000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000wisdom00000000000000000000000000000000000000distortion000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000love00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000work00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000presence000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000remember000000000000000000000000000000000000000000000000000000sex0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000taboo0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000nature00000000000000000000000shadows00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000reasons0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000memory00000000000000000000000000pain0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000equilibrium0000000000000000000000000flux0000000000000000000000000000000000000000confinement00000present000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000silence0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000isolation0000000000000000000000000000000000000000000000000000weird0000000000000000000000000oblivion0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000death_________

microstructures by a confined present: time 

atzar d'ombres que passen

Quin soroll més estrany que fan avui les vespes: 

com a les persones, la calor les afecta i enganya els sentits. 

Provoca distorsions que fan pensar coses que no s’haurien de pensar, fer coses que no hauríem de fer.

La calor continua maltractant-ho tot. Sense pietat, 
desfà la matèria i la carn i tot sembla que flueix 
sense forma i cau i es deforma 
i vaig pel carrer enmig d'un immens atzar d’ombres en el terra...

Atzar d’ombres que passen pel costat...

Miro la pedra, miro l’arbre, miro el cel, 
miro la gent... Miro els vidres cercant 
una història reflectida: anhel de nit convertida 
en possibilitat, una porta oberta o qualsevol cosa.

Tot esperant la nit, les paraules han perdut 

la seva capacitat de dir. Millor el silenci, 

millor l’oblit.

Miro de reüll els vidres a veure si encara estic i, 
mentrestant, el volcà et mira i xiuxiueja paraules antigues. 

Delicioses vespes a punt de fer mal.

photography: "Limbo", Polaroid 110a modificated to shot with Fujifilm Instax Wide 800asa 

no sóc ningú

Aplego ombres i records de la teva geografia,
càbala prenyada de somnis i possibles.

Sense paraules, miro amb els teus ulls 
i sé la soledat, però no conec repòs.

Omple els meus silencis, no em despertis
aquesta tarda que gairebé ja no recordo l'empenta.

Renuncies que van abraçar fantasmes
i amagada en groc, la boira traspassada en oblit.

Sóc aquí, allà i arreu. 
Sóc ara, demà i ahir.
Sóc tu, ella i ell:
però jo no sóc ningú.

photography: "no sóc ningú" Kodak Ektar 100 and text by inèrcies_

això és un petó

Ningú sap d'on ha vingut. Ningú el coneix. Només se sap que no té passat ni futur.

Un vidre que amaga un misteri que ningú més coneix. Sé què m'agrada, sé que no m'agrada. La llista de desitjos és cada vegada més curta.

Pedres llençades contra un vidre que s'ha trencat. El foc ha anat devorant el misteri que ningú més coneix. La nit decidirà, la nit triarà. La nit protegirà els arbres que miren cap el cel. Cel que se sent observat. Cel amb trossos de vidre que només esperen el canvi de lluna.

Què volen dir aquests pensaments que venen, van i fan mal?

Amb les mans agafades, és temps de veure com cauen les fulles. Ara ningú mira com caminem per sobre dels vidres trencats.

Això és un petó, això és un petó i això és un petó. O potser és un regal?

photography: "això és un petó", kodachrome transparency and text by © inercies_ 

la primera vegada

He mirat aquesta fotografia

com qui mira distret on acaba el mar.

I m’he preguntat moltes vegades si aquesta ombra

és del propietari de la memòria de la primera vegada.

Penso si val la pena dir paraules

que no aconsegueixen descriure res.

Penso si puc arribar a definir el silenci

que fa inútils paraules mai dites.

La història d’aquell joc de nit que en realitat

va ser un accident dels sentits.

Que potser només arriba a ser una ferida

dissecada i viscosa de quan tot era nou.

Ningú em tornarà a dir el que llavors no vaig dir.

Ningú em salvarà ara que tots som culpables.

I sé que he silenciat molts anys

aquella primera vegada.

I que he somniat moltes vegades amb aquells tres dies

plens de boira i pluja.

photography "rejected", polaroid sx-70 and text © inercies_

memòria

Memòria, coses del passat, del pecat i de la mort.

Busco en blanc cansat empremtes, indicis imperfectes d'una obra feta a retalls. Intento projectar un crepuscle desnaturalitzat, fóra de context en aquesta latitud.

Memòria que no és real perquè és amb mi que és memòria o alguna cosa així i que desapareixerà també amb mi mentre que intento enganxar amb cola de farina el record dispers que encara em queda de tu.

Memòria que valdria més anomenar ferida.

photography "Memòria", kodachrome transparency and text © inercies_