ausencia preocupante de lo poético. eros metafórico y realidad en el límite; mediocridad en lo cotidiano. Busco ausencias entre la fatiga y la locura.

procesos nocturnos; destrucción del yo y confusión en el todo; con todo: soledad.

aislamiento. Óxido en el corazón. Cadenas de datos 

que suenan como ángeles anunciando catástrofe:

síntoma de la ruina numérica.

un camino de arena. Herrumbre bajo mis pies. 

Quisiera despertar los vivos, recomponer convulsiones. Quisiera

crear una brisa que te susurre, como un soplo enredado en tus alas. Mientras tanto, el viento empuja un futuro que me da la espalda.

Ocasiones figuradas, apariencia de realidad.

microstructures by a confined present: apariencia de realidad, _inèrcies, 2020

no sóc ningú

Aplego ombres i records de la teva geografia,
càbala prenyada de somnis i possibles.

Sense paraules, miro amb els teus ulls 
i sé la soledat, però no conec repòs.

Omple els meus silencis, no em despertis
aquesta tarda que gairebé ja no recordo l'empenta.

Renuncies que van abraçar fantasmes
i amagada en groc, la boira traspassada en oblit.

Sóc aquí, allà i arreu. 
Sóc ara, demà i ahir.
Sóc tu, ella i ell:
però jo no sóc ningú.

photography: "no sóc ningú" Kodak Ektar 100 and text by inèrcies_

good bye

You said yes so many times 'cause it was a game for you.

You tell me where are the little things we've made

You tell me dreams are ghosts in the fog.

You said yes time ago 'cause everyone looks for a second opportunity.

But, tell me why I'm not happy if everyone needs one more chance.

You said yes but I don't believe in you.

Could you tell me why this dark is so deep?

You promised a better life but feelings, like knives, cuts reality.

You promised a lot of things, but you didn't do nothing.

You said 'I've made a choice', but I'm always alone

and now..., you say goodbye you say I love you..., but I begin to forget.

(In the place where the old dreams never will come true)

photography: "good bye", kodachrome transparency and text by © inercies_ 

el secret que amaga l'alba

Nit d'insomni mirant per la finestra.

Nit en present amagat.

Nit dibuixada amb guix d'una felicitat somniada,

construïda sobre oportunitats perdudes fa temps.

L'hivern s'acaba. Vaig cap a l'entrellum 
i enmig de la penombra observo

un milió d'espelmes apagades. Potser fan homenatge

a la felicitat que vaig tastar una vegada.

Plou. Em mullo i, xop fins al moll dels ossos,

respiro aire de sorra carregat d'humitat.

Observo amb la serenor d'un vençut,

l'evidència de la meva rendició.

I potser un dia encendré un milió 

d'espelmes per retre homenatge

al secret que amaga l'alba

a una primavera que ja comença.

I like to listen to you, when you speak to me
I like to look at you, when you look at me
I like you take my hand, to avoid I lost the way
And I like to be with you, when the night comes

photography: "alba", kodak color plus 200 and text by © inercies_ 

dona'm la mà

Quins sorolls són aquests?

Els puc sentir dins del meu cap: interiors, molt a prop. Em desorienten però reconec aquest lloc, he estat aquí abans. Puc reconèixer els objectes, els carrers i la gent. Però el soroll em pertorba, sembla la premonició d'una violència més que possible.

Potser sóc esclau d'aquest lloc. 

Sembla que la vibració no té la força que tindria en un espai tancat i, immaterial i sense substància, m'obliga a fer un esforç per no distreure'm encara més dins d'aquesta llum hostil: tant de bo pogués recordar la teva cara, la teva veu, les teves mans. 

I tapant-me la cara, la boca i els ulls amb les mans vull sortir d’aquest bucle que em sacseja,  abandonar-me en el camí del record on encara no sé si vaig o vinc.

Dona'm la mà i fes de guia fins a un lloc segur abans no arribi la nit. Només serà un moment...

Vinc de la foscor,

el camí del no-res,

esforçant-me a cercar un refugi

en aquest paisatge eteri

I ara,

quan descanso derrotat

miro aquesta ombra,

preguntant-me si serà la meva

fotografia: "núvols", fujifilm instax wide 800 in a polaroid 110a modified and text by © inercies_ 

The fog

They were walking towards the dark side. One of them sang this song...

This only can be a nightmare,

a confused dream

a painful travel

without sense, without destiny.

It only could be a nightmare,

a trap without doors

where dark feelings lives

where you have all and nothing.

This vision, this confusion,

this misperception: the grey

sorrow falling on my 

shoulder: thoughts under the stars.

It only was a nigthmare,

an unwanted visitor in a one-way trip.

A nonsense map.

And lost in this dark..., the fog.

And the people around, laughing and floating, told him he has to stop drinking.

photography: "fog", kodachrome transparency and text by © inercies_