Penso els subjectes d'una manera aproximada, incerta.
Amb els dubtes d'un esdeveniment important, busco raons per fer un viatge que a la vegada odio i desitjo.
Tot és aproximat, incert.
Sembla que de vegades tot depèn d’un petit gest, una mirada o un encontre casual. Potser tot és molt senzill i només es tractaria d'un accident dels sentits que es trobaven a la recerca d'alguna cosa complicadíssima de descriure.
Plou aquesta tarda.
Em deixo caure al sofà i busco vincles possibles entre fets que no tenen res a veure. Nexes impossibles un capvespre qualsevol amb pensaments dotats de vida pròpia.
Només sé que plou aquesta tarda.
En el perill d'un accident que podria arribar a passar gairebé puc arribar a tocar amb els dits una realitat que amb prou feina es deixa sentir. Puc sentir el futur aproximant-se. Intueixo la seva presència en un ara ja és aquí!
Un ara que s'enfosqueix
i després..., la nit.
I al final..., no ho sé.
Tant de bo no plogués aquesta tarda!
fotografia:"absurd", kodachrome transparency and text by © inercies_